Manifest del Grup Poètic “Imparables”

febrer 28, 2009

CONTRA LA INSIGNIFICANÇA

‘‘La moderació i la prevenció contra la desmesura

són les larves més nocives que ataquen

l’esperit artístic. La literatura amplia la vida:

l’allibera de les capitulacions, la porta al límit, juga

al tot o res. Tot escriptor ha de pretendre la

transformació del món: cada poema és l’art, la

política, la moral i la societat que han de venir.

Aquest és el nostre projecte literari.

”Som el present. Som antics. Som premoderns.

Som romàntics. Sense poesia no hi ha literatura

que valgui, i no concebem la poesia sense una

actitud d’heretgia, dissidència i vessament. Tota

escriptura ha de ser promíscua i lasciva, ha de

posseir i ser posseïda. Creiem en el desig com a

impuls de les veritats i de la vida. Som l’endemà de

l’ara.

”Abominem d’estètiques mel·líflues i cofoies

que malbaraten els valors de la tradició i cultiven

l’enveja, la rancúnia i l’humor dels impotents.

Abominem de l’escriptor gandul, de l’obra modesta

i banal, del vers entès com a equació a resoldre.

No som artesans: la permanència només és

fruit de la màxima ambició. Que s’apartin els taxidermistes

de la llengua i de l’estil: nosaltres fecundem

allò que ells volen mort.

”Qualsevol dogma, qualsevol apologia de les

pors i les febleses de l’individu, qualsevol sacralització

del victimisme, són obscens i mereixen el

nostre menyspreu. Estimem, en canvi, el risc que

ens porta a l’inaudit, a l’emoció, al gaudi estètic.

Estimem els poemes que desemboquen en l’impacte,

que ens fan veure l’invisible, que ens fan

sentir com mulla el foc i que trenquen la mediocritat

expressada en paraules fades, estantisses i

incolores.

”Defensem una cultura que recuperi els autors

oblidats per la insolvència de la crítica, el silenci de

l’acadèmia i la mandra mental de la nostra societat.

L’anivellament a la baixa promogut per la perversió

de la indústria i l’excrescència del consum ens

porta a la niciesa, a la infantilització col·lectiva i a

l’autodestrucció. Reclamem que la poesia torni a

dignificar la cultura, i volem que l’esplendor creativa

i l’intercanvi d’idees refundin el nostre món.

Som els qui obrim les portes del mil·lenni:

brindem davant el ventre obert de l’enemic.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: