Imparables?

Març 2, 2009

IMPARABLES?

[Dijous, 3 de març de 2005. Setmana del llibre en català. Drassanes. Barcelona.]

Vam assistir a un combat de boxa entre tres grafòmans i dos poetes. “A la meva esquerra”, deia un moderador que semblava un periodista d’esports, “Sebastià Alzamora, Hèctor Bofill i Manuel Forcano”, i afegia per a cada un d’ells una tirallonga de premis dels més institucionals i florits del país. Aquests eren els subversius. “A la meva dreta”, deia després, “Albert Roig i Enric Casasses”. Aquests representava que eren els tradicionals. Qui havia organitzat aquell acte no sabia gran cosa de poesia però molt de màrqueting. “Canons contra el cànon o sisplau, no em toqueu la tradició” va ser la pregunta inicial. Sebastià Alzheimer, molt elegantment, no va cedir la paraula al seu rival Albert Roig, que en aquell moment encara estava sol.
“Tot això ho vaig començar jo”, va dir Sant Sebastià. Així arrancaven a parlar els Imparables, que es presenten com el relleu generacional de la pobra, trista, dissortada literatura catalana. Érem allà per veure com defensaven els seus postulats en directe i ens van confirmar la idea que ja en teníem:

Els Imparables NO representen la nostra generació ni cap altra
NI pels seus dogmes teòrics
NI pel seu discurs eteri
NI pels padrins Porcel, Palol, Bru de Sala i Margarit, als quals “fan gràcia” (Piera dixit)
NI sobretot pel seu aspecte de trepa que fa la pilota al mestre de manejament global d’ESADE i que no passa de comercial farmacèutic
NI molt menys encara per com van desaprofitar l’ocasió de demostrar quina és la diferència entre ser imparable i ser maleducat

Els Imperdonables s’enfrontaven com a col•lectiu a dos poetes dels més lliures i trencadors que hi ha. Algunes perles d’aquella jornada antiesportiva:

– Albert Roig cita un “nyap il•legible” del pròleg de l’antologia dels Infumables, suposadament un postulat estètic. Ningú no entén res. Quan busca el nom de l’autor, aquest surt d’entre el públic, esgarrapa el micro i s’arrenglera amb els seus amics de classe. Deixa anar una parrafada igualment incomprensible, desoint el Roig, que li demana que parli clar i català. Res a fer. Després de xerrar, el tal subjecte, Francesco Ardolino, se’n va a fer un volt per les parades de llibres, sense quedar-se a escoltar possibles rèpliques, tal com ho hauria fet un déu o algú en possessió de la veritat suprema.
– Manuel Alaforca ens obre el seu cor i ens confessa que a ell li interessa molt més l’impacte de certes metàfores que la llengua. Típic comentari d’algú que potser ha llegit molt però que no ha entès res de res. Pobre Casasses, quines angúnies ha de passar per intentar que els entri a la closca que per fer una bona metàfora i que l’entengui tothom el que s’ha de saber és molta llengua. De 1r d’ESO.
– Roig continua intentant que els Impronunciables concretin. Ell reivindica Miquel Bauçà i Blai Bonet com a exemple de qualitat poètica. “Vosaltres qui reivindiqueu?”, els pregunta. Silenci. “El Margarit és bo o no és bo?”, els burxa. Cap dels tres Impúdics es va mullar. Darrere nostre, algú va deixar anar: “Judes!”
– Hèctor Bonfill acusa: “És que vosaltres dieu una cosa i després us arronseu…”. El Casasses es crispa: “Qui? Nosaltres ens arronsem?”. “Bé, cadascú s’ho sap”, s’arronsa el Bonfill.
– Etcètera.

L’última dels Imberbes és un llibre que es diu Dogmàtica imparable, amb un monstre de tres caps a la portada estil pel•lícula del Harry Potter.

I EN CANVI NOSALTRES ESTEM CONTRA QUALSEVOL DOGMA

El manifest dogmàtic diu que s’han de “desmantellar tòtems”, que cal un “canvi de déus” i que “el galop dels cavalls porta el ressò d’una nova alba, la nostra”

I EN CANVI NOSALTRES DIEM QUE VOLEN DESMUNTAR TÒTEMS PER TOTEMITZAR-SE ELLS, QUE SÓN MÉS ARROGANTS QUE ELS DÉUS QUE VOLEN SUBSTITUIR I QUE “EL GALOP DELS CAVALLS…” ÉS UNA FRASE RÀNCIA I D’UN ESTIL PÈSSIM.
I NOSALTRES, DE LA MATEIXA EDAT QUE ELLS PERÒ MAI DE LA MATEIXA GENERACIÓ, JA EN TENIM PROU DE SENTIR COLLONADES.

Marina Espasa
Carles Gilabert
Cesc Martínez
Bego Ricart
Victor Verdú

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: